Contaminacio Radiactiva

Accident de Txernobyl

• El 26 d'abril de 1986, el quart reactor de la Central Nuclear de Txernòbil, va esclatar a la 01:23 AM hora local. Bàsicament s'estava experimentant amb el reactor per a observar quanta energia es podia produir. Però la màquina que controlava el combustible (diòxid d'urani i altres compostos radioactius) ho va mantenir dins del reactor durant massa temps, i finalment va explotar, creant un gran forat en el sostre de la planta i emetent un gegantesc núvol radioactiu cap a tota Europa. Tots els residents permanents de la ciutat i aquells que vivien en la zona d'exclusió van ser evacuats degut al fet que els nivells de radiació van sobrepassar tots els estàndards de seguretat.

• La ciutat de Txernòbil i els suburbis adjacents són ara llar de científics, oficials de manteniment de la central nuclear, liquidadors, doctors i físics especialitzats en radiació. Encara que Prýpiat (una ciutat veïna a Txernòbil i més propera a la central nuclear que aquesta) roman sense manteniment, Txernòbil ha estat renovada i és ara llar de més de 2000 persones, incloent a eventuals visitants a la zona d'exclusió, qui s'allotgen en els sectors de la ciutat mes distants de la central nuclear.

        Accident de Fukushima

• L'11 de març de 2011, a les 14:46 JST (temps estàndard de Japó (UTC +9) es va produir un terratrèmol magnitud 9,0 en l'escala sismològica de magnitud de moment, a la costa nord-est del Japó. Aquell dia els reactors 1, 2 i 3 estaven operant, mentre que les unitats 4, 5 i 6 estaven en tall per una inspecció periòdica. Quan el terratrèmol va ser detectat, les unitats 1, 2 i 3 es van apagar automàticament (anomenat SCRAM en reactors amb aigua en ebullició). En apagar els reactors, va parar la producció d'electricitat. Normalment els reactors poden usar l'electricitat de la línia elèctrica extern per refredament i cambra de control, però la xarxa va ser danyada pel terratrèmol. Els motors dièsel d'emergència per a la generació de electricitat començar a funcionar normalment, però es van aturar abruptament a les 15:41 amb l'arribada del tsunami que va seguir al terremoto.6
• L'absència d'un mur de contenció adequat per als tsunamis de més de 38 metres que són característics en la regió va permetre que el sisme submarí (de 15 metres a la central i fins 40,5 en altres zones) penetrés sense cap oposició. La presència de nombrosos sistemes crítics en àrees inundables facilitar que es produís una cascada d'errors tecnològics, culminant amb la pèrdua completa de control sobre la central i els seus reactors.
• Els primers fallades tècniques es van registrar el mateix dia en què es va produir el sisme, divendres 11 de març, amb la parada dels sistemes de refrigeració de dos reactors i de quatre generadors d'emergència. A conseqüència d'aquests incidents van sorgir evidències d'una fusió del nucli parcial en els reactors 1, 2 i 3, explosions d'hidrogen que van destruir el revestiment superior dels edificis que albergaven els reactors 1,3 i 4 i una explosió que va danyar el tanc de contenció a l'interior del reactor 2. També es van succeir múltiples incendis al reactor 4. A més, les barres de combustible nuclear gastat emmagatzemades a les piscines de combustible gastat de les unitats 1-4 van començar a sobreescalfar quan els nivells d'aquestes piscines van baixar. El reactor 3 emprava un combustible especialment perillós anomenat "MOX", format per una barreja d'urani més plutoni.
• La por a filtracions de radiació va portar a les autoritats a evacuar un radi de vint quilòmetres al voltant de la planta, estenent després aquest radi a trenta i posteriorment a quaranta. Els treballadors de la planta van patir exposició a radiació en diverses oportunitats i van ser evacuats temporalment en diferents ocasions.
• El dilluns 11 d'abril l'Agència de Seguretat Nuclear i Industrial (NISA) va elevar el nivell de gravetat de l'incident a 7 per als reactors 1, 2 i 3, el màxim en l'escala INES i el mateix nivell que va aconseguir l'accident de Txernòbil de 1986